CONCLUSIÓ FINAL

Considero que aquest treball m'ha fet viure els tres projectes amb molta més profunditat. A més, al ser d'un format lliure considero que m'he sentit molt més còmode accentuant els temes que he considerat més rellevants o bé que m'han interessat més i he relaciónat més amb la meva vida personal. 

En la meva primera entrega del projecte, cal dir que vaig agafar el format d'un treball formal i vaig estar explicant cada sessió conjuntament amb la meva experiència. Després de fer la tutoria amb el Marc (el meu tutor d'aquest projecte), vaig adonar-me que havia de canviar el fil i per tant que havia de buscar una forma d'escriure aquest treball que d'alguna manera em presentés com a persona i també presentés la meva manera de treballar. Així doncs, vaig decidir agafar aquest format i, a part de fer un petit dirai dels meus dies dins del trimestre, endinsar-me amb dues entrades més, en les quals he tractat els temes principals del projecte en aquell moment o bé en algun aspecte que m'havia interessat i que volia tractar més aprofundidament. A més he considerat que afegir aspectes més visuals, com ara un colaix, un dibuix... era una molt bona idea per tal d'incentivar la creativitat i també per tal de veure quina era la meva visió del projecte. 

Considero que tots els tres projectes m'han aportat coneixements generals sobre el nostre món i tot el que aquest comporta, és a dir, la societat, l'humanitat, l'evolució, l'educació, etc. Que, com bé he pogut observar en aquest treball, són perfectament aplicables a la meva vida personal. Relament, pensava que aquest treball em comportaria molt cançanci en realitzar-lo i que no m'agradaria, però realment m'ha sorprès, ja que al final, m'ha agradat molt escriure'l i deixar-hi les meves reflexions, així com, explicar als meus amics i als meus pares alguns conceptes del que havia après. Ara crec que, al haver ampliat els meus coneixements, podrè mantenir converses relexives així com rebre l'informació d'una manera molt més crítica.

Finalment, agraeixo a tots els professors que m'han donat aquesta assigantura, ja que hi han implicat una dedicació en el meu aprenentatge i han aconseguit que adquereixi coneixements que aplicaré durant el llarg de la meva vida. Gràcies!!!

Adèu!!!

 

Com tractar la mort amb els infants?

Encara que la mort sigui inevitable pels humans, ja que aquesta és part del cicle de la vida de tots els éssers vius, l'hem tractat sempre com a un tema "tabú". Recordo que quan era petita tots els adults quan parlaven de la mort es besaven en definir-me-la com a un lloc millor, els meus avis em deien que la gent anava al cel o bé havia sentit fins i tot adults que em deien que havien marxat de viatge. Ara veig que sols feien servir metàfores que només feien que confondrem i no saber ben bé, que pensar sobre aquest tema. 

Se n'ha anat de viatge

Després de reflexionar sobre aquest tema i com el van tractar els adults amb mi, considero que van crear que tingués una certa por cap a aquesta paraula, així com una indecisió de paraules sobre com parlar el tema i una certa desconeixença. En aquest punt de la vida, després d'adquirir uns certs coneixements per tal de saber mantenir un esperit crític amb la informació rebuda durant els meus anys de vida, crec que no se'ls pot privar als nens d'aquesta coneixença, ja que pretendre ocultar aquest fenomen, només suposa negar-los una visió de la realitat i del seu propi ser, així allunyant a l'infant del seu propi cicle vital i sobreprotegint-lo inútilment. A més considero que a l'hora de passar el dol d'una persona propera se'ls pot fer molt més dur al adonar-se de la veritat o bé seguir en la ignorància fins que aquest fet ocurreixi. És per aquest motiu que considero que s'hauria de tractar la mort des de les escoles, a més el saber d'aquest concepte permetria als infants un gran creixement emocional i cognitiu per tal d'afrontar situacions amb la mateixa complexitat i també saber afrontar els obstacles que et presenta la vida.  

El dol dels infants

En l'actualitat, la mort és inexistent en les aules. Hem d'educar els alumnes en la mort, ja que és un dret, ells tenen el dret a saber quin és el seu destí final i per tant, saber la seva identitat com a ésser viu. A més, com diu Cantero (2013) la pedagogia per a la mort ajuda a realitzar un treball cooperatiu d'aula molt beneficiós, ja que millora la comunicació, educa en valors, treballa la inclusió, desenvolupa valors i actituds positives com ara l'empatia,etc. Per tant, podem veure, com encara nosaltres, els adults, haver sigut educats en la por a aquest fenomen no hem de privar als nostres infants d'aquest saber, sinó que hem de procurar que tinguin un millor, així educant-los per a la vida, ja que els aporta molts beneficis. 

Sóc conscient que treballar la mort a l'aula pot comportar moltes dificultats per al docent, ja que sempre podem caure en les metàfores que només porten a l'infant confusió. És important fer entendre als nostres alumnes que la mort és part del nostre cicle de la vida i que a més quan ocorre totes les nostres parts del cos moren i per tant no podem sentir ni parlar. Hem d'aconseguir també fer-los entendre i que en siguin conscients que no han d'amagar el dolor, sinó que l'han de conèixer, entendre i escoltar. Podem, com a docents, realitzar moltes activitats per tal que els nens comprenguin el concepte i sàpiguen gestionar-lo. 

Tractar la mort a l'escola

Així doncs, considero que aquesta entrada m'ha ajudat a comprendre que la mort és un concepte molt important en les nostres vides i que es mereix el reconeixement dins de l'aula, ja que aquest, és part del nostre cicle de vida. A més, no podem ocultar als infants aquest coneixement, ja que amagar-ho els comporta més perjudicis que beneficis. 

Bibliografia d'aquesta entrada: 

https://www.elcorreo.com/sociedad/educacion/escuela-educa-muerte-20200429103309-ntrc.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.google.es%2F

https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/18667/TFG_MEI_2020_Ainoa_Parra.pdf?sequence=1&isAllowed=y

https://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/376342/La%20mort%20i%20el%20dol%20a%20les%20aules%20de%20Prim%c3%a0ria%20%281%29%20%281%29%20%281%29.pdf?sequence=1

https://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/417646/ESTEVE%20VALIMA%c3%91A%2c%20FONTCALDA.pdf?sequence=1

Què ens fa humans?

Dins del tema del transhumanisme, la pregunta que més sovint et ve al cap és quin serà el límit en què ja no serem humans i per tal de respondre-ho, primer cal que et preguntis, què és el que ens fa humans. Aquesta és un tema, que com bé haureu vist en el meu diari del Projecte, em vaig preguntar amb la meva mare, però la resposta va quedar molt a l'aire, i per això ho he intentat plasmar amb un dibuix, per tal de visualitzar-ho, de reflexionar-ho dibuixant i crear un concepte conjunt. 

El cervell que veieu en el dibuix, representa els nostres coneixements, la nostra racionalitat, la capacitat que tenim de reflexionar i pensar i ser conscients. A la vegada, els colors també ens indiquen una explosió de records, d'experiències i de reaccions químiques. Aquest cervell està connectat amb el cor, que simbolitza les nostres emocions, la capacitat d'entendre les emocions dels altres i expressar les pròpies. El cervell i el cor estan connectats a través d'una cadena d'ADN, que simbolitza la vida, és a dir, el fet d'estar vius i de ser un organisme viu i a la vegada també tot el que comporta la vida, tot el nostre voltant, el nostre entorn. I finalment, si observem el dibuix en la seva globalitat, podem veure que el seu conjunt forma un arbre, que simbolitza l'arbre de la vida, el creixement i la mort. 

Els meus dies dins del projecte del Transhumanisme

12/04/2021

Avui és el primer dia del tercer projecte de mirem el món. La primera sensació que m'he endut del projecte ha sigut un cert interès en el tema, ja que se m'ha presentat davant meu un concepte totalment nou, transhumanisme. He après que aquest té dues corrents, la cultural i la tecno-científica. A més ens han passat un vídeo molt interessant, d'un noi que en comptes de veure els colors, els sentia a través d'un aparell tecnològic, m'he intentat imaginar com se sent un color però no ho he aconseguit. 

Aquest vídeo m'ha recordat als sensors que tenen els ratpenats o els dofins, ja que, encara que no tenen la capacitat de sentir els colors, poden sentir si tenen algun objecte al davant. 
Font

21/04/2021

Avui me n'he enrecordat de la sessió passada (la sessió 2), concretament en una frase que em va quedar molt clavada en la ment, aquesta diu que els humans no acceptem els aspectes indesitjables de la condició humana. L'he recordat ja que avui mentre sopàvem estàvem parlant de la meva iaia. Ella té alzheimer, una malaltia que no et permet recordar, aquesta cada cop avança més ràpid, cada cop té més comportaments agressius, ganes de marxar a casa quan ja hi és, estripa la roba, trenca les coses, no menja... El meu avi està amb ella ajudant-la, li ha entregat la vida. Aquesta frase m'ha fet pensar en ells, ja que el meu avi no crec que accepti que la iaia marxa i crec que jo tampoc, i per tant, no accepta aquest aspecte indesitjable de la condició humana. 

Aquesta és la meva família i jo ensenyant-li a la iaia algunes fotos perquè recordés la seva joventut.

29/04/2021

Avui he pensat i li he explicat a la meva mare la pregunta que la Carme, la professora de cultura, ens va fer durant la sessió 3, ens va preguntar què creiem que és el que ens fa humans, i realment, crec que mai ho havia pensat i avui ho hem estat reflexionant juntes. Les dues pensem que el que ens fa més humans és la capacitat de sentir les nostres emocions i les dels altres, una altra cosa que hem pensat és la capacitat de raonar, d'adquirir molts coneixements i de ser conscients, en certa mesura, del comportament humà. Hem pensat que la diferència es regia en el cervell. Encara això, considerem que és una pregunta molt difícil de respondre, ja que hi ha animals que també tenen una capacitat emocional i poden adquirir i traspassar els coneixements. Així doncs, després de la reflexió, hem acabat com el principi, sobtades i confoses per la pregunta. 

3/05/2021

Avui hem estat parlant de la mort, aquesta classe m'ha fet pensar en com tracto la mort a la meva vida. Personalment, durant el llarg dels anys he viscut sols una mort, la de la meva besàvia, aquesta l'estimava moltíssim, però vaig acceptar i entendre que ella ja havia viscut tota la seva vida, i que havia tingut molta sort d'arribar a coneixem i a viure tant. He de reconèixer que no m'agrada pensar en la meva mort, em fa molta por perdre els meus records, les experiències i les persones del meu voltant, ja que ho són tot per a mi. 

La mort

31/05/2021

Avui he llegit un article que ens han presentat els professors de l'assignatura, aquest m'ha fet reflexionar moltíssim. L'aspecte que m'ha cridat més l'atenció és la pregunta de a quin moment ens tornem transhumans. El fet que l'humà s'integri amb una màquina fins al punt de ser capaç de no morir, és a dir, de traspassar tots els seus coneixements i vivències, em sembla irreal, ja que aquest fet només l'he vist a les pel·lícules. Si aquest fet s'aconseguís, em pregunto si deixaríem de ser humans, per passar a ser màquines i per tant, ja no tindríem vida, és a dir, deixaríem de ser organismes vius. Després d'aquesta reflexió m'he sentit incòmode, com si aquests conceptes i preguntes fossin massa per a mi i no les pogués comprendre del tot, així que he deixat el tema aparcat.  

14/06/2021

Avui és d'últim dia que faré una entrada en aquest diari d'aquest projecte, ja que ja he d'entregar el treball. Aquest projecte és el que m'ha agradat més, ja que m'ha portat nous coneixements que no coneixia i m'ha plantejat moltes qüestions que m'han fet reflexionar.